Naturals

Els ocells:
La Gavina        

Els Flamencs

Ànec collverd







Explica:

1. Les funcions dels rius: Els rius tenen funcions biològiques molt importants. Una d'elles es donar forma als paisatges mitjançant la força del riu. Aquesta fase de transformació del paisatge té lloc principalment a la primera fase del riu, el naixement a les muntanyes, on l'aigua té mes força per la pendent que hi ha. Apart de donar forma al paisatje, arrossega materials i sediments, que més endevant es depositaran i formaran deltes, petites illes, etc. També tenen unm paper important en la situació dels pobles o de petites colònies, ja que aquesta aigua por èsser utilitzada per produïr energía o moure maquinària.

2. Com es forma un delta, un estuari i una maresma: Un delta es forma a partir de la depositació dels sediments que el riu arrossega durant tot el seu camí. Podem trobar diferents deltes, ja que la depositació dels materials depèn de la força d'entrada del mar. Un delta trigarà menys a formar-se si el cabal del riu es gran i fort, i trigarà més si el cabal del riu es dèbil i petit.
Un estuari es una desenvocadura d'un riu molt gran. Es forma quan el mar puja, ja que neteja el fons del riu i obre més el cabal d'aquest.
Una maresma es forma en els deltes dels rius i es formen mitjançant la sedimentació dels rius i de les marees. Un cop hi ha aigua de mar, la superfície d'aquestes s'omple de plantes marines.

OBSERVATORI DE L’EBRE.

1er. Esbrina la història de l’observatori de l’Ebre:

- Quan i on es va construir? Es va construir a l'antiga Tortosa (avans Roquetes era de Tortosa) a l'any 1904

- Amb quina finalitat? Es va construir per investigar si l'activitat del sol teníen relació amb els fenòmens        sísmics de la Terra.

- Com s’anomenava en els seus inicis? S'anomenava observatori de Tortosa

- Què s’estudia a l’observatori? Actualment s'estudia el Sol i la seva activitat, la sismologia, la meteorología, l'aeronomia, el gomagnetisme, i el cambi climàtic.

- De quina universitat forma part l’observatori? Forma part de l'universitat Ramón Llull

2n. Seccions de l’observatori:

Secció de:	Dedicació i recerca
1  Pavelló ASTRONÒMIC	Es realitzen fotografíes diàries del Sol per tal de veure i observar l'activitat solar (taques solars).
2  Pavelló METEOROLÒGIC	En aquest pavelló es mesuren diverses unitats i magnituds, per tal d'ovservar el dia a dia, temperatura, humitat, intensitat del vent...
3  Pavelló SÍSMIC	S'analitza l'activitat sísmica de la Terra diariament.
4  Pavelló MAGNÈTIC	Aquí es mesura el camp magnètic de la terra i també les diferents capes de l'Atmòsfera.

1. SISMOLOGIA.

RECORDA:

                        Situa en un dibuix les diferents parts de la Terra.

1.    Litosfera.

2.    Mantell.

3.    Nucli.

La litosfera és rígida i es recolza en una capa més tova i plàstica del mantell (l’astenosfera). La litosfera està trencada en unes peces que suren damunt del mantell i anomenem plaques tectòniques.

Un terratrèmol s’origina quan les plaques xoquen entre elles, es freguen, etc... llavors hi ha un augment de pressió    que produeix una acumulació d’ernergia suficient per fer trontollar i trencar alguna part de la litosfera.

ESBRINA:

            ¨On es produeixen els terratrèmols?

Solen ocórrer en zones on la concentració de forces generades pels límits de les plaques tectòniques donen lloc a moviments de reajustament a l'interior i en la superfície de la Terra. Per aquest motiu els sismes d'origen tectònic estan íntimament relacionats amb la formació de falles geològiques.

            ¨Com s’anomena el punt de l’interior de l’escorça on s’origina el terratrèmol?

                  Hipocentre

            ¨En quin punt de la superfície arriba la màxima intensitat del terratrèmol?

                  Epicentre

            ¨Com es transmet l’energia alliberada en un terratrèmol?

                  Es transmet per ones sísmiques a través del terra.

RECORDA:

Les ones sísmiques.

            Les ones sísmiques es produeixen en la zona hipocentral dels terratrèmols i es detecten mitjançant sismògrafs. Hi ha diferents tipus d’ones sísmiques:

            Ones P/ Principals o longitudinals: Les partícules es mouen paral·leles a la direcció de la propagació, com les espirals d’una molla.

            Ones S/ Secundàries o transversals: Les partícules es mouen perpendiculars a la direcció de la propagació, com les que es propaguen per una corda que té l’extrem fix.

            Ones L/ Llargues o superficials : Es produeixen quan les ones P i S arriben a la superfície. Són les responsables de les catàstrofes.

RECERCA:

            ¨A quin tipus de ones corresponen les afirmacions següents?

                        Travessen tots els materials.

Ones principals o longitudinals.

                        Es propaguen molt ràpidament.

Ones llargues o superficials.

                        No travessen els fluids.

Ones Secundàries o transversals. Les ones S poden viatjar únicament a través de sòlids a causa que els líquids no poden suportar esforços de tall.

RECORDA:

Els terratrèmols es detecten mitjançant dels SISMÒGRAFS que són uns aparells que enregistren les ones sísmiques. Aquests enregistraments són immediats, però no existeix cap aparell per saber amb seguretat quan tindrà lloc un terratrèmol.

ESBRINA:

            ¨En el següent dibuix d’un sismògraf i situa les següents parts:

1.    Part fixada a la roca.

2.    Comptador mòbil.

3.    Ploma.

4.    Cilindre giratori.

METEOROLOGIA, CLIMA I ACTIVITAT SOLAR.


Per a què serveix el nombre de Wolff? És un número que serveix per mesurar el nombre i grandària de les taques solars segons el cicle d'activitat solar.

Fes un resum de les coses més curioses o característiques que t’han explicat sobre l’activitat solar o els aparells de observació del sol:

A nosaltes, el que ens ha impressionat més ha sigut la forma amb la que observen el sol, amb uns telescopis i fent fotos. 

Ens va sorprendre també la lupa amb la que observaven el sol.

Tampoc sabíem que el Sol era un reactor nuclear de fusió i no de fisió.